Mor Tony Leblanc

Amb la mort de Tony Leblanc s'enva una de les personalitats més estimades del món espectacle a Espanya, un home que ho ha donat tot com a còmic. L'actor ha mort fa unes hores d'un atac de cor a l'edat de 90 anys.

Tony Leblanc va néixer en el Museu del Prado l'any 1922, ja que el seu pare treballava com a conserge. Durant la seva joventut va fer pràcticament de tot, va ser boxejador, campió de Castella dels pesos lleugers "amateur", futbolista del Reial Club Esportiu Carabanchel, que jugava a Tercera Divisió, arribant a ser pitxitxi. També era un consumat ballarí, i va ser campió d'Espanya de claqué, un títol que va seguir mantenint ja que no es van celebrar més edicions. Després d'iniciar-se en el món de la interpretació participant en obres de teatre per a aficionats, debutaria amb la companyia de Celia Gámez l'any 1944 i un any després al cinema amb la pel·lícula Los Últimos de Filipinas. A poc a poc aniria convertint-se en una de les principals estrelles del cinema espanyol, no podem parlar de Tony Leblanc sense esmentar títols com El Tigre de Chamberí, Los Tramposos, El Día de los Enamorados, Las Chicas de la Cruz Roja o El Astronauta. Durant aquesta època també triomfaria sobre els escenaris al costat de Nati Mistral amb la revista Te Espero en el Eslava  i dins d'aquest gènere va escriure espectacles com ¡Todos contra todos! on va compartir cartell al costat de Juanito Navarro. També va gaudir de l'èxit en la petita pantalla gràcies als especials d'humor i els seus programes de televisió, entre ells Gran Parada.

A mitjans de la dècada dels setanta Tony Leblanc els èxits comencen a escassejar i una antiga malaltia el deixa semiinválid pel que ha de deixar la seva activitat professional. La situació s'agreujaria l'any 1983 després de patir un atropellament. L'any 1994 recolliria el Goya d'honor i aquí coincidiria per primera vegada amb Santiago Segura, que va ser guardonat pel curtmetratge Perturbado. Segura, gran admirador, li va dir "Tony, estic escrivint una pel·lícula i tinc un paper reservat per a tu", i Leblanc li va dir "sí fill sí". Aquest paper era el de pare invàlid de Torrente, a Torrente: El Brazo Tonto de la Ley, pel qual Leblanc va aconseguir el Goya al millor actor de repartiment l'any 1999. Després d'aquest paper, Leblanc tornaria a treballar en les següents entregues de la taquillera saga del cinema espanyol i en la sèrie Cuéntame cómo passar.

Als dos Goyas cal sumar la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts i la Medalla del Mèrit al Treball.

Descansi en pau.