'The Current War'.

Abans de entrar en matèria i parlar del film, farem un recopilatori de tot el que ha succeït. Després de l’escàndol que va envoltar a Harvey Weinstein i la desaparició de la Weinstein Company, el seu catàleg de films van quedar dispersos –Lantern Entertaiment va adquirir els drets de les restes de la companyia per el preu de 289 milions de dòlars- i diverses de les seves pel·lícules pendents d’estrena van quedar en el llimb.

A principis d’any, ‘The Upside', el remake americà del èxit francès ‘Intouchables’, amb Kevin Hart i Bryan Cranston va passar a mans de STX, la qual va gestionar aconseguint una taquilla de 120M$. Pel que fa a ‘Mary Magdalene’, adaptació bíblica de Garth Davis (Lion) amb Rooney Mara i Joaquin Phoenix arribarà a USA aquest divendres a traves de IFC Films. Aquest film es va estrenar aquí el Març de l’any passat.

Aquestes són dues de les afortunades, altres com el film de terror ‘Polaroid’, tenen les seves ventes paralitzades, arran de les disputes internes amb els seus encarregats del seu finançament. Aquest film, es el debut com a director en el llargmetratge de Lars Klevberg i al final acabarem veient abans el seu segon film, la nova versió de ‘Child’s Play’.

Ara arribem al film principal, que posa el títol a aquesta noticia. Fa uns dies des de Deadline explicava la curiosa situació de ‘The Current War’, el film dirigit per Alfonso Gómez-Rejón sobre el conflicte entre Thomas Edison (Benedict Cumberbatch) i George Westinghouse (Michael Shanon) per adquirir la propietat sobre la implantació del sistema elèctric en la societat moderna. La recent fundada companyia 101 Studios –en la que hi ha ex directius de la desapareguda Weinstein Co-, s’encarregarà de distribuir la pel·lícula aquest mes d’Agost amb un nou muntatge i ho farà degut a una clàusula legal en la que estava involucrat Martin Scorsese en qualitat de productor.

Gómez-Rejón, natural de Laredo (Texas), ha consolidat la seva carrera en els últims anys en la factoria Ryan Murphy (Glee, American Horror Story) o amb la direcció de ‘Me and Earl and the Dying Girl’, però els seus inicis van ser d’assistent a ‘Casino’ i des de llavors manté una gran relació amb el director novaiorquès. Quan va sorgir l’oportunitat de realitzar ‘The Current War’, Gómez-Rejón li va demanar a Scorsese que li cuides la rereguarda i una de les clàusules establertes en el seu contracte indicava que davant d’una eventualitat com la que ha acabat succeint, Scorsese podia impugnar que un altre companyia fes un muntatge no autoritzat, donant-li poder a Gómez-Rejón per a fer el que creies convenient.

‘The Current War’ no ha tingut el camí gens fàcil; aquest film es va presentar fa dos anys en el Festival de Toronto el 2017, sota un muntatge supervisat pel propi Harvey Weinstein i la seva recepació va ser força negativa, sent “lenta” el qualificatiu més suau. “Vaig arribar al punt d’haver de fer les paus amb la idea de tenir una pel·lícula allà fora amb el meu nom en ella però sense ser meva”, comenta Gómez-Rejón en la seva entrevista per a DHD parlant de les interferències que va patir durant la post-producció, amb un muntatge massa llarg i fet ràpid i corrent, en el seu dia per complir els terminis de la temporada de premis de 2017. “Ho sabia en el meu cor, i cada fibra del meu cos em deia que no estava llesta. M’ofegava en notes (per part de Weinstein), fins al punt que dedicava més temps a contestar aquestes direccions que al muntatge de la pel·lícula. M’arribaven des de londres i després més des de Nova York. Vàrem fer ràpid la barreja, el ADR (quan els actors doblaven de nou els seus diàlegs a l’estudi en cas de que no s’escoltessin bé), el so...Arribes aquí coneixent la reputació de Harvey Weinstein per tocar els muntatges de les pel·lícules. La gent em va advertir de que tingues compte i jo estava disposat a no convertir-me en un altre de les seves víctimes, fins que vaig veure el muntatge de Toronto i em vaig sentir com un idiota. Vaig entrar de manera decidida i de sobte em vaig adonar que m’havia convertit en un altre de les seves baixes, una nota a peu de pàgina”.

Després d’això, Weinstein li va presentar un altre muntatge per estrenar el dia d’acció de gracies de llavors i la seva reacció no va ser molt millor, veient com Gómez-Rejón havia perdut la batalla en moltes de les decisions artístiques que pretenia traslladar inicialment a la pel·lícula. Després va arribar l’escàndol sexual i la companyia se’n va anar en orris i l’estrena de la pel·lícula es va aturar, com li va succeir a les ja comentades. Després d’un any en el llimb, Timur Bekmambetov (Wanted, Nochnoy Dozor), director inicialment involucrat en el projecte i productor al mateix temps, va recuperar el control sobre el film i va negociar amb Lantern Entertainment per a distribuir-la a nivell internacional aquest últim muntatge fet per Weinstein, i aquí és on entra Scorsese amb el seu veto final per impedir que aquest muntatge veies la llum i en el seu lloc hagi dedicat recursos per intentar arreglar la pel·lícula.

Ara, Gómez-Rejón ha re-gravat cinc escenes addicionals que en el seu dia no va poder fer i ha tret 10 minuts del metratge total respecte a la versió de Toronto amb l’ajuda financera de Bekmambetov, el recolzament de Scorsese i el compromís de tots els seus actors, que després de dos anys van tornar per un dia addicional de rodatge. A més, el film compte amb una nova banda sonora a càrrec de Danny Bensi i Saunder Jurriaans (Enemy, Ozark, The OA, The Gift, Boy Erased).

“Hauria estat fàcil passar pàgina, però m’hauria quedat aquest ressentiment per dins de que si no hagués dedicat tot el meu temps a contestar a totes les notes de producció de diferents fronts, podria haver fet quelcom proper a la pel·lícula que volia. Llavors va arribar una trucada dels meus representants i em van dir que em tornarien la pel·lícula durant de sis a vuit setmanes amb l’oportunitat de gravar un dia addicional. Mai m’havia sentit tan preparat per alguna cosa en tota la meva vida. Molts actors haurien de presentar-se un dissabte de Desembre i tots van aparèixer. Vàrem llogar una masia i en una habitació estava el set de la oficina de Tesla, un altre era el dormitori de Edison i així”.

Aquest cop si que Alfonso Gómez-Rejón està feliç pel seu treball. Qualifica la seva nova versió com diferent estilísticament, més provocadora i visceral i amb un to contemporani i enèrgic que compara amb ‘The Social Network’ de David Fincher.

"Tot el que faltava està ara dins, incloent el ritme adequat que augmenta la tensió entre aquests dos homes. El cor de la pel·lícula s'ha restaurat. La relació d'Edison amb la seva dona, l'explicació de la seva malaltia i com el va afectar. Sents la seva profunda pèrdua i et condueix alhora que s'endinsa en un costat fosc sense ella per humanitzar-la en la seva ambició. Westinghouse ha estat humanitzat sense convertir-lo en un sant, i ara té capes complexes d'emoció perquè, en lloc de semblar que t'ho estan ficant amb la cullera, tot estigui aconseguit per mèrits propis. La música remarca les tensions de la seva guerra. Hi ha noves escenes amb Tesla (interpretat en la pel·lícula per Nicholas Hoult), que mai es va pretendre que fos un dels personatges principals però ara pots apreciar el seu geni i vulnerabilitat. Ara no sembla que quedi abandonat a la pel·lícula, i aporta cor i claredat a la lluita entre aquests dos homes i el que els porta a endinsar-se en llocs tan foscos ".