S’han publicat noves imatges de La Vida de Chuck.
The Life of Chuck és una nova pel·lícula
dirigida per Mike Flanagan, que n’és una adaptació de la novel·la curta de
Stephen King, que es va publicar a I fit Bleeds
el 2020. La pel·lícula està protagonitzada per Tom Hiddleston, Mark Hamill,
Chiwetel Ejiofor, entre d’altres.
Des de Vanity Fair ens han compartit noves
imatges de The Life of Chuck, que tindrà la
seva estrena mundial en el Toronto International Film Festival en els pròxims
dies.
Vegeu les fotos, a través de publicacions de
Agents of Fandom i Film Updates, a continuació...
First look at Annalise Basso, Tom Hiddleston, Carl Lumbly, Chiwetel Ejiofor, Mark Hamill, and Karen Gillan in Mike Flanagan's 'THE LIFE OF CHUCK.'
— Agents of Fandom (@AgentsFandom) September 3, 2024
(via: https://t.co/95d3xuFH1W) pic.twitter.com/D3pMU06wUf
Flanagan va dir que, King, al principi es va mostrar escèptic sobre si La Vida de Chuck podria ser adaptada al cinema.
“Les seves respostes inicials cap a mi van ser quelcom així: ‘Ha val. Si. Si creus que això és una pel·lícula...”, va recordar Flanagan. “Va dir diverses vegades que pensava que seria un desafiament aconseguir el suport a través dels mitjans tradicionals”.
King, que ara ha vist la pel·lícula, descriu La Vida de Chuck de Flanagan com “una màquina de
felicitat”.
La història curta de King s’explica en ordre cronològic
invers. Té lloc durant tres moments crucials en la vida d’un comptable,
interpretat per Hiddleston. Al mateix temps, succeeixen diversos desastres
naturals i es veuen cartells per totes bandes felicitant a Chuck per la seva
jubilació.
El repartiment de la pel·lícula també inclou
a Karen Gillan, Jacob Tremblay, Matthew Lillard, Mia Sara, Harvey Guillén, Kate
Siegel, Carl Lumbly, Rahul Kohli, entre d’altres.
Hiddleston i Flanagan van confirmar que la
part central de La Vida de Chuck, comptarà
amb un elaborat numero de ball interpretat per Hiddleston.
“Vaig tenir que aprendre en sis setmanes el règim complet de qualsevol entrenament de ball”, va dir Hiddleston. “Vam fer Jazz, swing, salsa, txa-txa-txa, xarleston, bossa nova, polca, quickstep, samba. Tractàvem de treure’ns el barret davant de qualsevol cosa que pogués influït en Chuck. Podria haver tingut una mica de Gene Kelly o Fred i Ginger. Certament monwalking; Stephen King és molt específic sobre el monwalk”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada