Ennio Morricone, el compositor Italià
guanyador d’un Oscar per més de 500 partitures cinematogràfiques, inclosos ‘The
Good, The Bad and the Ugly’, ‘The Untouchables’ i ‘The Hateful Eight’ de
Quentin Tarantino, ha mort a Roma aquest dilluns a l’edat de 91 anys.
El seu advocat, Giorgio Assumma, ha confirmat
la mort en diversos mitjans, i va afegir que Morricone havia estat
hospitalitzat la setmana passada després de caure i fracturar-se la cama.
Poc després de la mort del compositor, el
primer ministre italià Giuseppe Conte ha fet un tuit: “Sempre recordarem, amb
infinita gratitud, el geni artístic del Mestre #EnnioMorricone. Ens va fer
somiar, sentir-nos emocionats, reflexionar, escriure notes memorables que
romandran inesborrables en la història de la música i el cinema”.
Ricorderemo sempre, con infinita riconoscenza, il genio artistico del Maestro #EnnioMorricone. Ci ha fatto sognare, emozionare, riflettere, scrivendo note memorabili che rimarranno indelebili nella storia della musica e del cinema pic.twitter.com/SNGmJjfJ2H
— Giuseppe Conte (@GiuseppeConteIT) July 6, 2020
Fill d’un trompetista professional,
Morricone, que va néixer a Roma, va començar a escriure les seves pròpies composicions
als sis anys i va entrar al conservatori a l’edat de 12. Posteriorment es convertiria
en company d’escola del futur autor de l’espagueti western Sergio Leone, amb
qui va formar un vincle inalterable els quals van tenir com a únics rivals les
associacions de director/compositor de Alfred Hitchcock i Bernard Herrmann,
Steven Spielberg i John Williams, i més a prop de casa, Federico Fellini i Nino
Rota.
A finals dels 50’s, Morricone va començar a
treballar com a arranjador d’estudi a RCA a Italia i després es va fer
responsable de diversos èxits de radio populars cantats per artistes tan
variats com Paul Anka i Francoise Hardy. Tot i això, per artistes italians com
Morricone, treballar a Roma durant aquest període de postguerra embriagador (una
vertiginosa era de ‘Carpe Diem’ capturada en La Dolce Vita de Fellini) va
significar que tots els camins conduirien a Cinecitta, el llegendari estudi de
cinema conegut com “Hollywood on the Tiber”. Va ser un moment de plenitud no
sols per al cinema italià sinó també per a films estatunidencs de gran
pressupost com ‘Cleopatra’, que es va filmar en el llegendari estudi estuc en
les afores de la ciutat.
Després de reunir-se amb Leone a ‘Once Upon a
Time in the West’ l’any 1968, començaria a expandir-se el gènere occidental a
altres camps, inclòs el giallo horror, treballant diverses vegades amb Dario
Argento en els anys 70’s en films que inclouen ‘The Bird with the Crystal
Plumage’, ‘The Cat o’ Nine Tails’ i ‘Four Flies on Grey Velvet’, així com el
drama romàntic de Terrence Malick, ‘Days of Heaven’, el qual li va valer la
seva primera nominació al Oscar. Els anys 80’s veurien a Morricone començar a
treballar amb més directors estatunidencs, inclosos John Carpenter pel seu
clàssic de terror de ciència ficció ‘The Thing’, Brian De Palma per al thriller
de crim nominat al Oscar ‘The Untouchables’ i el drama de guerra ‘Casualties of
War’, a més de reunir-se amb Leone per a ‘Once Upon a Time in America’ i la
seva primera col·laboració amb el director britànic Roland Joffé per al drama
de l’època religiosa ‘The Mission’, que li va valer la seva segona nominació al
Oscar i en la que va guanyar el seu primer Globus d’or.
La dècada dels 90 el duria a un Oscar més i
un altre reconeixement amb un Globus d’or i una victòria per al film biogràfic sobre
el crim neo-noir de Barry Levinson ‘Bugsy’ i el drama italià ‘The Legend of
1900’, amb altres obres notables com ‘In the Line of Fire’ de Lorenzo Oil, ‘Wolf’
i ‘Bluworth’. La següent dècada li donaria un altre nominació al Globus i al
Oscar amb el drama romàntic ‘Malèna’ i el seu primer Oscar honorífic de l’acadèmia.
En l’última dècada, el compositor finalment va guanyar un Oscar a la Millor
Banda Sonora Original amb ‘The Hateful Eight’ de Quentin Tarantino, així com el
tercer Globus d’Or.
A continuació alguns dels tuits que li han
dedicat fans i col·laboradors:
One of the most emotional moments in cinema history is this final scene from CINEMA PARADISO - a montage of movie kisses celebrating life, love, and the life-affirming magic of the movies. It was scored by the late, great #EnnioMorricone. RIP, Maestro. https://t.co/aQnTV7UqkY pic.twitter.com/ILlQJtTChh
— KevinSmith (@ThatKevinSmith) July 6, 2020
Legends live forever. Our genre is vibrant and colorful because of story telling through music/score like Ennio's.
— Gigi Saul Guerrero (@HorrorGuerrero) July 6, 2020
Rest in Power Querido Maestro (1928-2020)#enniomorricone #ripmaestro pic.twitter.com/laWV7whXIR
Ennio Morricone. You always know when it's a Morricone score, even before you see his name. With just a few notes he evokes images of a whole genre. There aren't any others like him. One of the titans is gone.
— C. Robert Cargill (@Massawyrm) July 6, 2020
Brilliant composer Ennio Morricone has passed away. A friend and collaborator, his talent was inestimable. I will miss him.
— John Carpenter (@TheHorrorMaster) July 6, 2020
Where to even begin with iconic composer Ennio Morricone? He could make an average movie into a must see, a good movie into art, and a great movie into legend. He hasn't been off my stereo my entire life. What a legacy of work he leaves behind. RIP. https://t.co/qZX6qE10ke
— edgarwright (@edgarwright) July 6, 2020
We’re going to miss you Maestro. Rest In Peace #EnnioMorricone https://t.co/pjGgm03tXj
— Barbara Crampton (@barbaracrampton) July 6, 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada